Natura

dijous, 28 d’octubre del 2010

Castell de Penyiscola

El castell de Peníscola està situat en el punt més elevat del penyal de Peníscola sobre el qual s'assenta la localitat de Peníscola (Baix Maestrat), que envolta la fortalesa.

Illes Columbretes

Les Illes Columbretes  están formadas por cuatro grupos de escollos e islotes  de origen volcánico, enla Illa grossa se puede apreciar su forma de cono volcanico.

Estas islas se hallan situadas a unas 30 millas náuticas frente a la costa de Castellón. Su extensión es de unas 19 hectáreas, si bien la mayor superficie de todas las islas corresponde a las 14 hectáreas de la Illa Grossa, que es la única isla que fue habitada permanentemente por los fareros o ocasinalmente por pescadores. Las otras islas son la Ferrera, la Foradada i el Carallot.

Actualmente esta declarada  Reserva Marina.

El nombre de Columbretes deriva del latín Columbraria, nombre con que los primeros navegantes de estas aguas conocían estas islas, debido principalmente a la abundancia de serpientes que encontraron en ellas.

Estas islas fueron visitadas sólo por pescadores y piratas hasta mediados del siglo XIX en el que, con la construcción del faro se inició la colonización de las islas, que duró un siglo aproximadamente.

La solo presentaba una pequeña franja de tierra cultivable en la Illa Grossa ya que el resto era tierra volcanica.

                            Foto de la illa Grossa feta des de Serra de Irta 11-10-10
Aunque esta era muy abundante en la pesca de pescado azul, langostinos, langosta y gamaba por lo cual era frecuente que las barcas de pesca de los puertos cercanos como el de Vinaròs fueran a pescar a ella.

Los últimos fareros, con sus familias, abandonaron las islas en 1975, con la construcción del faro automático, quedando las islas deshabitadas hasta la instalación de los primeros servicios de vigilancia a cargo de la Generalitat Valenciana en 1987.

                            Foto de la Illa Grossa en la que a la part esquerra es pot apreciar el far 11-10-10.

Con el abandono de las islas, éstas se utilizaron como blanco en ejercicios de bombardeo de la marina y de la aviación.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Salicornia

La Salicornia europaea es una planta que apereix en lloc on s'estanca l'aigua marina dels temporals.
Per tant es una planta halofila (resistent a la salinitat).
Normalment els llocs idonis per trobarla son les desenbocadures de rius i barrancs.
En la zona de Vinaròs d'on procedeix la foto que ilustra el text era abundant en la desembocadura del riu Servol fins que la trasformació del seu cauce la va eliminar per complet.
                                                              Foto de la salicornia feta al barranc de les Salines de Vinaròs el 13-06-10

Llangostó

Anacridium aegyptium 

La Bordeta-Somos

Aquest si que era un politic, en el sentit originari del terme(pels que no ho sabiguen polis vol dir poble), dels que farien falta que n'hi haguesen més i nos dels d'ara de la cultura del diners i als que el poble els interessa un ravé.
Per tal de que el tienguem present aqui seguix la seua veu de lluita des de alla on sigue.

Els bous

Els bous son un caragols per el general freqüents de les zones de conreu de secà de vinya i olivera.
Son grossos i amb una conxa molt bonica.
Son els tipics caragols per a ficar a la paella.
El seu nom es Otala punctata.

Judeus

Els judeus son un altres tipus de caragols que també son prou freqüents en zones de horta de regadiu.
Son de tamany prou gran i presenten bona molla, pero sobretot el que els distingueix més es el color verdos de la carn i que fan molta baba.
El caparaço adopta una forma punxejuda.
El seu nom cientific es Helix aspersa.

Caragols de la popeta roja

Els cargols de la popeta roja

Es un caragol molt comú en herbasar i horta, son menuts, però guisats amb ceba i tomateta son una exquisitessa.
El seu nom "popeta roja" prové de que alguns exemplars presenten una franja roja al inici del seu caparaço.
El seu nom cientific es Theba pisana
Viu en zones temperades, per tot el litoral mediterráneo.

La Vaqueta

Una de Caragols.
Es un dels caragols de monte més apreciat pel gust que dona als menjars que acompanya degut a que la seua font de alimentació son les herbes aromatiques de que s'alimenta (romer, timó).
La "vaqueta" es el Iberus gualtierianus.

Es una especie en retroceso, casi amenazada o en peligro de extinción en algunos lugares, entre otros motivos, por lo apreciada que es para el consumo.
Su cria en cautividad es muy difícil, por lo que se produce una sobreexplotación de sus poblaciones naturales.
Además, es un endemismo de la peninsula ibérica, con al menos 17 subespecies más o menos aceptadas.

Luciernaga

La luciérnaga(en català lluerna ) insecto coleóptero(como todos los escarabajos) de la familia lampíridos.
La luciérnaga es un insecto de dimensiones medias, alargado y de bordes paralelos. Las larvas son negras por el dorso y rosadas ventralmente.

                                           Una larva de lluerna sobre un bou foto feta a Alcalà de Xivert el 11-10-10

Los adultos presentan fuerte dimorfismo sexual. En los machos, de color grisáceo, la cabeza posee ojos muy desarrollados y está cubierta por el pronoto, y los élitros (alas) cubren todo el abdomen.
Las hembras son ápteras (no tienen alas), de color crema, y emiten por los últimos segmentos abdominales una luminiscencia de tono verde brillante mucho más intensa que la de los machos y las larvas.
Tanto en el estado larvario como en el adulto, se alimentan de caracoles. Viven en el centro y sur de Europa.

dijous, 21 d’octubre del 2010

Olives trencades

Olives trencades
Ingredients:
- Olives verdes del terreno "Fargues, Sevillenca, Morrudes, Caneteres"
- Sal
- Saboritja o Herba d'olives
-  Aigua
Elaboració:


1.- Amb un bolo de riu es trenquen les olives damunt d'una fusta per tal de no esquitxar se fica un drap
2.- Tal com es van trencar es van ficant dins de un rivell amb aigua.

3.- Quan ja tenim trencades les olives preparem la salmora per saber quan la quantitat de aigua es suficient ficarem un ou dintre de l'aigua i afegirem aigua fins que aquest sure una volta sura ja tenim la salmora.
4.- Llavors omplirem els pots de conserva amb les olives i brinets de saboritja y desprès afegirem el aigua.
5.- Aquesta aigua s'ha d'anar canviant cada dia durant una setmana (per llevar el gust amarg) i desprès d'aquesta setmana les proven i segons els gust del consumidor ja es poden degustar (normalment als 3-4 dies) o si les prefereix més fruixes pos les deixem un poc més.

Que disfruteu, bon profit.

Aquesta es la manera com preparava m'aguela les olives

Saboritja

La Saboritja o herba de les olives.

NOMBRE CIENTIFICO: Satureja innota

SINÓNIMOS: S. intricata var. innota Pau / S. montana subsp. innota (Pau) Font Quer 

FAMILIA: Labiatae 

NOMBRES COMUNES: Ajedrea, jedrea, saborija, hierba jedrea, hiedrera. Saboritja, herba de olivas.  

DESCRIPCIÓN, HABITAT, DISTRIBUCIÓN Y OBSERVACIONES: Pequeña mata que se presenta en matorrales secos y soleados, preferentemente sobre sustratos básicos(los que tienen un pH superior a 7,2) , del piso bioclimatico termomediterraneo y mesomediterráneo. Endemismo del E ibérico, cuya área principal se centra en las provincias de Tarragona y Castellón, difuminándose hacia el sur, por donde penetra en la provincia de Valencia, principalmente en su mitad norte. 

BIBLIOGRAFÍA: FONT QUER (1950a); LÓPEZ GONZÁLEZ (1982a); PAU (1919); RIVAS MARTÍNEZ (1982). 

                                           Saboritja de flors roses, un exemplar poc corrent per la zona, fotografia feta a Fredes(Castelló) el 09-10-10
                                          Saboritja de flors blanques, la més comuna per la zona, fotografia feta a Fredes(Castelló) el 09-10-10

                                                                                   

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Glaucium flavum

Glaucium flavum

 
Cascall Marí desembocadura del riu Servol (Vinaròs) 02-10-10

 

Sinonim:

Glaucium luteum

Familia:

Papaveraceae (Familia de les roelles)

Nom Comú:

Cascall Marí

Abundancia:

Freqüent

Época de Floració:

De abril a Octubre.



 

 

 

 

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Narcissus serotinus

Narcissus serotinus
 Narcissus serotinus platja dels cossis Vinaròs 02-10-10
Familia 
Amaryllidaceae (Liliaceae)
Origen del nom:
Narcissus: Del grec aturdir, adormir o paralitzar en referéncia a les propietats nárcotiques de la planta.
En la mitologia grega Narcis era un jové atratiu que es va enamorar de la seua propia imatge reflexada en l'aigua de un llac, i que a la seua mort es va transformar en la flor del narcis.
serotinus: de desenvolupament tarda.
Cicle de vida:
Perenne.
Habitat:
Garrigues, estepes i llocs rocossos
Apareix als mesos de tardor (primers d'octubre), l'alçada arriva fins a uns 20 cm.
Floreix:
De octubre a novembre.
Es tracta de una planta metzinosa com tots els narcissos.