Natura

diumenge, 4 de maig del 2008

ASSAGADORS

La transhumància és un fenomen natural a tota la conca mediterrània, des de Portugal als Balcans, on pràcticament no hi ha zones on l’herba aguanti tots els mesos de l’any i la muntanya és a pocs dies de camí de la terra baixa o la marina. Aquest model econòmic requereix una xarxa de camins, els camins ramaders, per on el bestiar tingui el dret de pas, sense entrebancs i sense perjudicar els cultius i altres interessos. Aquests camins reben diferents noms: cabaneres (comarques de ponent); carrerades (comarques centrals i orientals); lligallos (terres de l’Ebre i Terol); azagadors (País Valencià); cabañeras (Aragó); canyades, cordeles, veredas o galianas(Castella).

Canyada
= cast. cañada 'vall poc marcada' visible pel canyer del fons [c. 1460], d'on 'via del bestiar transhumant, carrerada' [1304, i. c. 1290] (perquè generalment segueix aquelles valletes.


VIES PECUÀRIES.

Son rutes o itineraris per on transcorre o ha transcorregut tradicionalment el trànsit ramader.
Aquestes apareixen per tal de donar servei a l'activitat ramadera transhumant.

L'exercici de l'activitat ramadera transhumant té per finalitat aprofitar les pastures que hi ha de forma natural a diferents parts del territori en diverses èpoques de l'any. A la nostra zona el ramat es trasllada a l'estiu a les terres de l'interior i torna a la costa per passar l'hivern. Per a desplaçar els ramats a través de les distintes poblacions, els lligallos o gremis locals de ramaders, creats el 1259 a la Corona d'Aragò, es van unir i van establir vies pecuàries de caràcter intermunicipal.

Aquests camins de trànsit i pastura d'animals, depenent del lloc, reben diferents noms: vereda, assagador - a la nostra comarca -, lligallo, carrerada, camí ramader o cabaneres.

Una vereda es, en Espanya, un tipus de vía pecuària (camí per al ramt) amb una amplada de 20 metres.

Cabanera f. [AGR] Camí ramader de més de 32 pams d’amplària.

Els camins ramaders estan protegits per la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies
pecuàries, llei estatal que va substituir la llei 22/1974, de 27 de juny, de vies
pecuàries.

Segons aquesta llei les vies son béns de domini públic inalienables, imprescriptibles i
inembargables i n’atribueix la titularitat a les Comunitats Autònomes que hauran de
preservar-les i garantir el seu ús públic.

La Llei 3/1995, de Vies Pecuàries, classifica les vies pecuàries en funció de la seua amplada en canyada (75 metres), cordell (37,5 metres) o vereda (20 metres).

Algunes de les diferents agrupacions de pastors que hi poden trobar en Espanya son: las juntes, lligallos y mestes.

EL LLIGALLO

Una de les paraules ben vives en el tortosí i que en altres àrees catalanes és totalment desconeguda és lligallo. L’origen d’aquesta paraula cal buscar-lo a l’Edat Mitjana quan designava una institució aragonesa antiga dedicada a la conservació i foment de la ramaderia que es va estendre a Morella (1271), Tortosa i el Maestrat. Avui dia, equival a 'carrerada o camí ramader', tot i que a Freginals, el Poblenou i Santa Bàrbara també se l’anomena sendera; a Alcanar, camí trencat; i a la Ràpita, canyada.

A la llista de denominacions de les vies jo afegiria sedeny, que és un mot per assegador o camí secundari de Vila-real. Es troba documentat des de 1326 fins avui. Sedeny és de la família de seda, amb el sentit de cordell1 (tenim semànticament la mateixa evolució que fa el castellà cordel 'carrerada').


dissabte, 3 de maig del 2008

ELS CAMINS

SEGONS L'AMPLADA.

Camins de Carro :


Es consideren camins de carro aquells que tenen una amplada igual o superior a 1,80 metres, siguin o no empedrats.

Camins de Ferradura :

Són camins acondicionats per el pas de bísties.

Els Tiranys :

Són camins molt estrets i gens elaborats. El traçat d’aquest tipus de camí sol anar per llocs abruptes i de trànsit difícil, i sovint s’han obert simplement pel pas freqüent de persones o animals.