Natura

dissabte, 20 de desembre del 2008

ENLLAÇOS AGRICULTURA

AGRIBERIA

DESCRIPCIÓ
Portal d'Agricultura

Paraules Clau


Agricultura, ganaderia, forestal, industria agroalimentaria, caza, pesca, medio ambiente.

www.agriberia.com/front/index.php

HORTICOM

DESCRIPCIÓN
Portal tematico para la industria , comercio , distribucion y economía horticolas .

Paraules Clau

Ornamentales , frutas, hortalizas , flores , plantas , viveros. Horticultura, Bricojardineria y Paisajismo,
invernaderos, poscosecha, mallas, distribucion, alimentacion, tecnologia.

www.horticom.com/

diumenge, 4 de maig del 2008

ASSAGADORS

La transhumància és un fenomen natural a tota la conca mediterrània, des de Portugal als Balcans, on pràcticament no hi ha zones on l’herba aguanti tots els mesos de l’any i la muntanya és a pocs dies de camí de la terra baixa o la marina. Aquest model econòmic requereix una xarxa de camins, els camins ramaders, per on el bestiar tingui el dret de pas, sense entrebancs i sense perjudicar els cultius i altres interessos. Aquests camins reben diferents noms: cabaneres (comarques de ponent); carrerades (comarques centrals i orientals); lligallos (terres de l’Ebre i Terol); azagadors (País Valencià); cabañeras (Aragó); canyades, cordeles, veredas o galianas(Castella).

Canyada
= cast. cañada 'vall poc marcada' visible pel canyer del fons [c. 1460], d'on 'via del bestiar transhumant, carrerada' [1304, i. c. 1290] (perquè generalment segueix aquelles valletes.


VIES PECUÀRIES.

Son rutes o itineraris per on transcorre o ha transcorregut tradicionalment el trànsit ramader.
Aquestes apareixen per tal de donar servei a l'activitat ramadera transhumant.

L'exercici de l'activitat ramadera transhumant té per finalitat aprofitar les pastures que hi ha de forma natural a diferents parts del territori en diverses èpoques de l'any. A la nostra zona el ramat es trasllada a l'estiu a les terres de l'interior i torna a la costa per passar l'hivern. Per a desplaçar els ramats a través de les distintes poblacions, els lligallos o gremis locals de ramaders, creats el 1259 a la Corona d'Aragò, es van unir i van establir vies pecuàries de caràcter intermunicipal.

Aquests camins de trànsit i pastura d'animals, depenent del lloc, reben diferents noms: vereda, assagador - a la nostra comarca -, lligallo, carrerada, camí ramader o cabaneres.

Una vereda es, en Espanya, un tipus de vía pecuària (camí per al ramt) amb una amplada de 20 metres.

Cabanera f. [AGR] Camí ramader de més de 32 pams d’amplària.

Els camins ramaders estan protegits per la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies
pecuàries, llei estatal que va substituir la llei 22/1974, de 27 de juny, de vies
pecuàries.

Segons aquesta llei les vies son béns de domini públic inalienables, imprescriptibles i
inembargables i n’atribueix la titularitat a les Comunitats Autònomes que hauran de
preservar-les i garantir el seu ús públic.

La Llei 3/1995, de Vies Pecuàries, classifica les vies pecuàries en funció de la seua amplada en canyada (75 metres), cordell (37,5 metres) o vereda (20 metres).

Algunes de les diferents agrupacions de pastors que hi poden trobar en Espanya son: las juntes, lligallos y mestes.

EL LLIGALLO

Una de les paraules ben vives en el tortosí i que en altres àrees catalanes és totalment desconeguda és lligallo. L’origen d’aquesta paraula cal buscar-lo a l’Edat Mitjana quan designava una institució aragonesa antiga dedicada a la conservació i foment de la ramaderia que es va estendre a Morella (1271), Tortosa i el Maestrat. Avui dia, equival a 'carrerada o camí ramader', tot i que a Freginals, el Poblenou i Santa Bàrbara també se l’anomena sendera; a Alcanar, camí trencat; i a la Ràpita, canyada.

A la llista de denominacions de les vies jo afegiria sedeny, que és un mot per assegador o camí secundari de Vila-real. Es troba documentat des de 1326 fins avui. Sedeny és de la família de seda, amb el sentit de cordell1 (tenim semànticament la mateixa evolució que fa el castellà cordel 'carrerada').


dissabte, 3 de maig del 2008

ELS CAMINS

SEGONS L'AMPLADA.

Camins de Carro :


Es consideren camins de carro aquells que tenen una amplada igual o superior a 1,80 metres, siguin o no empedrats.

Camins de Ferradura :

Són camins acondicionats per el pas de bísties.

Els Tiranys :

Són camins molt estrets i gens elaborats. El traçat d’aquest tipus de camí sol anar per llocs abruptes i de trànsit difícil, i sovint s’han obert simplement pel pas freqüent de persones o animals.





diumenge, 27 d’abril del 2008

PEDRA EN SEC

PEDRA EN SEC.

CONSTRUCCIONS DE PEDRA EN SEC.

Al Pais Vasc : ARKAITZ

En euskera , la paraula -
arkaitz- té el significat de "peña, roca grande".

Si arkaitz en euskera es "roca gran" se suposa que l'arrel es
arka, essent -itz una especie de sufix molt posterior.
Les primeres construccions de pedra son els
megalits, anomenats arquess en molts de llocs.

Per aquesta raó el material pogué passar a designar la construcció per un process de
metonimia o sinécdoque, molt important a l'hora de formar nous significats que acaben convertin-se en noves paraules.

La
toponimia dels megalits es significativa: Chao da Arca, Pedra da Arca (redundant), Petrarca (Italia).

Que aixó ha tingut que ser així, arca = piedra > construcció de pedra, ho demostra també el nom dels traballadors de la pedra "
arguinas" (canters).
En Galicia hi ha una manera de parlar d'aquest gremi que s'anomena parlar dels
arguines "verbo dos arguinas".

Llavors d' arca (pedra) surt també el nom dels que la traballen.

Del significat
arca = construcció de pedra / megalit, es va passar a restringir més el significat quedant-se en la forma de la construcció, una especie de caixa, d'aquí la idea d'arca com a recipient, sense que importe el material.

També s'anomenen
arques o arquetes les contruccions de pedra per a l'aigua.

També s'anomenaren
arques les contruccions de pedra, de edificis ubicat per raons estratégiques en montícles que van adquerir per metonimia el mateix nom.

Va ser en l'Occident d'Europa on es desenvolupa per primera vegada la construcció de megalits (arques) fets amb pedra (
arca) lo lógic es pensar en una difusió des de Occident, incompatible amb la tesis indoeuropea que diu que que l'origen de dita paraula prové d'Orient.

A Navarra: TXABOLES.

Les txaboles o cabanes de pastoreig

Eren construccions de pedra que els pastors habitaben cada tardor, fins que arribaven les primeres neus.

Les Txabolas de pastors eren construccions, sencilles que eren usades per
pastors i carboners en determinades époques de l'any.

Les txaboles de pastor de Gorbeia presenten característiques i diferencies amb
respecte a les altres montanyes de Euskal Herria, por la qual cosa s'anomenen “Txabolas tipus Gorbeia”.

Corrals

Construccions realiztades en pedra i sense argamasa usades per a munyir, esquilar i per a que pareixquen els animals.

Cochiquera
Construcció on es guarien els porcs, que s'engreixaven amb el suero sobrant de la let d' ovella.

Plataformes de carboners

Plataformes circulars de pedra sobre les que se montaben les piras de
fusta (txondorra) per a l' elaboració del carbó.

A Castellà la Manxa: BOMBO

Es coneix com a Bombo a una contrucció rural feta especialment per allotjar els llauradors i els seus animals i estris per a llaurars.

Rep aquesta denominació en la localitat de Tomelloso (Ciudad Real) (La Manxa, Espanya) així com en Socuéllamos, en El Provencio y en els seus voltants.

Aquesta construcció servia com a refugi dels treballador del camp durant l'época de les feines agrícoles. En molts casos era la vivenda per a tot l'any , en altres casos tan sols per a unes poques semanes.

Un bombo es una construcció de planta circular o elíptica. Es construiex amb una falsa cúpula, per aproximació de filades de "lloses" , roques planes, llises i poc groixudes, tot aixó sense emprar argamasa. Tenen un interior ampli; tenen cuina i llar de foc, llits amb base de pedra i menjadora per als animals.

"Chozos"

Construccions circulars basades en las antigues construcions celtes i que amb el temps van perviure a través dels pastors de la vall de Jerte.



Transmissió de Radioactivitat a l'aigua

Transmissió de Radioactivitat a l’Aigua.

Intrusió de partícules microscòpiques a través dels filtres.

Tot filtrat de partícules té un llindar mínim, corresponent al tamany de porus del filtre. Però justament per sota d'aquest tamany de porus segueixen passant partícules (per exemple les inferiors a una micra, incloses les radioactives). Resulta obvi que el Cobalt 60 generat per la central nuclear té un tamany prou petit (de l’ordre de milionèsimes de mil·límetres) com per ser dispersat per l’aire i transportat pel corrent del riu.

Dissolució de ions de Cobalt 60 a l’aigua del riu Ebre.

El Cobalt 59 estable (al igual que el seu isòtop radioactiu Cobalt-60) no existeix només en forma metàl·lica sòlida, sinó que es pot trobar dissolt a l'aigua en forma de ió. De fet, el Cobalt 59 estable és un element que es troba de forma natural en sòls i rius en petites concentracions (i també als éssers vius, o­n forma part de la Vitamina B12). És raonable pensar doncs que el Cobalt-60 també pot viatjar com el Cobalt estable, dissolt per sòls i rius, i arribar directament a la cadena alimentària humana.

Generació de radicals lliures a l’aigua del riu Ebre per radiòlisi

L'aigua reacciona davant de l'isòtop radioactiu Cobalt-60, ja que aquest emet radiacions gamma que provoquen un fenomen anomenat "radiòlisi de l'aigua". La radiòlisi provocada per les radiacions gamma descomposa l'aigua i genera radicals lliures (radical oxigen, superòxid, peròxid, ...), els quals són molt reactius i poden seguir donant radicals fins que "topen" amb una altra molècula que fa de diana (i que queda alterada). El fenomen és complex, però la conclusió és que els radicals lliures generats pel Cobalt-60 poden viatjar amb l'aigua (inclosa la potable).