Canyada = cast. cañada 'vall poc marcada' visible pel canyer del fons [c. 1460], d'on 'via del bestiar transhumant, carrerada' [1304, i. c. 1290] (perquè generalment segueix aquelles valletes.
Son rutes o itineraris per on transcorre o ha transcorregut tradicionalment el trànsit ramader.
Aquestes apareixen per tal de donar servei a l'activitat ramadera transhumant.
L'exercici de l'activitat ramadera transhumant té per finalitat aprofitar les pastures que hi ha de forma natural a diferents parts del territori en diverses èpoques de l'any. A la nostra zona el ramat es trasllada a l'estiu a les terres de l'interior i torna a la costa per passar l'hivern. Per a desplaçar els ramats a través de les distintes poblacions, els lligallos o gremis locals de ramaders, creats el 1259 a la Corona d'Aragò, es van unir i van establir vies pecuàries de caràcter intermunicipal.
Aquests camins de trànsit i pastura d'animals, depenent del lloc, reben diferents noms: vereda, assagador - a la nostra comarca -, lligallo, carrerada, camí ramader o cabaneres.
Una vereda es, en Espanya, un tipus de vía pecuària (camí per al ramt) amb una amplada de 20 metres.
Cabanera f. [AGR] Camí ramader de més de 32 pams d’amplària.
Els camins ramaders estan protegits per la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies
pecuàries, llei estatal que va substituir la llei 22/1974, de 27 de juny, de vies
pecuàries.
Segons aquesta llei les vies son béns de domini públic inalienables, imprescriptibles i
inembargables i n’atribueix la titularitat a les Comunitats Autònomes que hauran de
preservar-les i garantir el seu ús públic.
La Llei 3/1995, de Vies Pecuàries, classifica les vies pecuàries en funció de la seua amplada en canyada (75 metres), cordell (37,5 metres) o vereda (20 metres).
Algunes de les diferents agrupacions de pastors que hi poden trobar en Espanya son: las juntes, lligallos y mestes.
EL LLIGALLO
Una de les paraules ben vives en el tortosí i que en altres àrees catalanes és totalment desconeguda és lligallo. L’origen d’aquesta paraula cal buscar-lo a l’Edat Mitjana quan designava una institució aragonesa antiga dedicada a la conservació i foment de la ramaderia que es va estendre a Morella (1271), Tortosa i el Maestrat. Avui dia, equival a 'carrerada o camí ramader', tot i que a Freginals, el Poblenou i Santa Bàrbara també se l’anomena sendera; a Alcanar, camí trencat; i a la Ràpita, canyada.
A la llista de denominacions de les vies jo afegiria sedeny, que és un mot per assegador o camí secundari de Vila-real. Es troba documentat des de 1326 fins avui. Sedeny és de la família de seda, amb el sentit de cordell1 (tenim semànticament la mateixa evolució que fa el castellà cordel 'carrerada').
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada