Natura

diumenge, 4 de maig de 2008

ASSAGADORS

La transhumància és un fenomen natural a tota la conca mediterrània, des de Portugal als Balcans, on pràcticament no hi ha zones on l’herba aguanti tots els mesos de l’any i la muntanya és a pocs dies de camí de la terra baixa o la marina. Aquest model econòmic requereix una xarxa de camins, els camins ramaders, per on el bestiar tingui el dret de pas, sense entrebancs i sense perjudicar els cultius i altres interessos. Aquests camins reben diferents noms: cabaneres (comarques de ponent); carrerades (comarques centrals i orientals); lligallos (terres de l’Ebre i Terol); azagadors (País Valencià); cabañeras (Aragó); canyades, cordeles, veredas o galianas(Castella).

Canyada
= cast. cañada 'vall poc marcada' visible pel canyer del fons [c. 1460], d'on 'via del bestiar transhumant, carrerada' [1304, i. c. 1290] (perquè generalment segueix aquelles valletes.


VIES PECUÀRIES.

Son rutes o itineraris per on transcorre o ha transcorregut tradicionalment el trànsit ramader.
Aquestes apareixen per tal de donar servei a l'activitat ramadera transhumant.

L'exercici de l'activitat ramadera transhumant té per finalitat aprofitar les pastures que hi ha de forma natural a diferents parts del territori en diverses èpoques de l'any. A la nostra zona el ramat es trasllada a l'estiu a les terres de l'interior i torna a la costa per passar l'hivern. Per a desplaçar els ramats a través de les distintes poblacions, els lligallos o gremis locals de ramaders, creats el 1259 a la Corona d'Aragò, es van unir i van establir vies pecuàries de caràcter intermunicipal.

Aquests camins de trànsit i pastura d'animals, depenent del lloc, reben diferents noms: vereda, assagador - a la nostra comarca -, lligallo, carrerada, camí ramader o cabaneres.

Una vereda es, en Espanya, un tipus de vía pecuària (camí per al ramt) amb una amplada de 20 metres.

Cabanera f. [AGR] Camí ramader de més de 32 pams d’amplària.

Els camins ramaders estan protegits per la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies
pecuàries, llei estatal que va substituir la llei 22/1974, de 27 de juny, de vies
pecuàries.

Segons aquesta llei les vies son béns de domini públic inalienables, imprescriptibles i
inembargables i n’atribueix la titularitat a les Comunitats Autònomes que hauran de
preservar-les i garantir el seu ús públic.

La Llei 3/1995, de Vies Pecuàries, classifica les vies pecuàries en funció de la seua amplada en canyada (75 metres), cordell (37,5 metres) o vereda (20 metres).

Algunes de les diferents agrupacions de pastors que hi poden trobar en Espanya son: las juntes, lligallos y mestes.

EL LLIGALLO

Una de les paraules ben vives en el tortosí i que en altres àrees catalanes és totalment desconeguda és lligallo. L’origen d’aquesta paraula cal buscar-lo a l’Edat Mitjana quan designava una institució aragonesa antiga dedicada a la conservació i foment de la ramaderia que es va estendre a Morella (1271), Tortosa i el Maestrat. Avui dia, equival a 'carrerada o camí ramader', tot i que a Freginals, el Poblenou i Santa Bàrbara també se l’anomena sendera; a Alcanar, camí trencat; i a la Ràpita, canyada.

A la llista de denominacions de les vies jo afegiria sedeny, que és un mot per assegador o camí secundari de Vila-real. Es troba documentat des de 1326 fins avui. Sedeny és de la família de seda, amb el sentit de cordell1 (tenim semànticament la mateixa evolució que fa el castellà cordel 'carrerada').