Portal tematico para la industria , comercio , distribucion y economía horticolas .
Paraules Clau
Ornamentales , frutas, hortalizas , flores , plantas , viveros. Horticultura, Bricojardineria y Paisajismo,
invernaderos, poscosecha, mallas, distribucion, alimentacion, tecnologia.
L'exercici de l'activitat ramadera transhumant té per finalitat aprofitar les pastures que hi ha de forma natural a diferents parts del territori en diverses èpoques de l'any. A la nostra zona el ramat es trasllada a l'estiu a les terres de l'interior i torna a la costa per passar l'hivern. Per a desplaçar els ramats a través de les distintes poblacions, els lligallos o gremis locals de ramaders, creats el 1259 a la Corona d'Aragò, es van unir i van establir vies pecuàries de caràcter intermunicipal.
Aquests camins de trànsit i pastura d'animals, depenent del lloc, reben diferents noms: vereda, assagador - a la nostra comarca -, lligallo, carrerada, camí ramader o cabaneres.
Una vereda es, en Espanya, un tipus de vía pecuària (camí per al ramt) amb una amplada de 20 metres.
Cabanera f. [AGR] Camí ramader de més de 32 pams d’amplària.
Els camins ramaders estan protegits per la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies
pecuàries, llei estatal que va substituir la llei 22/1974, de 27 de juny, de vies
pecuàries.
Segons aquesta llei les vies son béns de domini públic inalienables, imprescriptibles i
inembargables i n’atribueix la titularitat a les Comunitats Autònomes que hauran de
preservar-les i garantir el seu ús públic.
La Llei 3/1995, de Vies Pecuàries, classifica les vies pecuàries en funció de la seua amplada en canyada (75 metres), cordell (37,5 metres) o vereda (20 metres).
Algunes de les diferents agrupacions de pastors que hi poden trobar en Espanya son: las juntes, lligallos y mestes.
EL LLIGALLO
Una de les paraules ben vives en el tortosí i que en altres àrees catalanes és totalment desconeguda és lligallo. L’origen d’aquesta paraula cal buscar-lo a l’Edat Mitjana quan designava una institució aragonesa antiga dedicada a la conservació i foment de la ramaderia que es va estendre a Morella (1271), Tortosa i el Maestrat. Avui dia, equival a 'carrerada o camí ramader', tot i que a Freginals, el Poblenou i Santa Bàrbara també se l’anomena sendera; a Alcanar, camí trencat; i a la Ràpita, canyada.
A la llista de denominacions de les vies jo afegiria sedeny, que és un mot per assegador o camí secundari de Vila-real. Es troba documentat des de 1326 fins avui. Sedeny és de la família de seda, amb el sentit de cordell1 (tenim semànticament la mateixa evolució que fa el castellà cordel 'carrerada').
Eren construccions de pedra que els pastors habitaben cada tardor, fins que arribaven les primeres neus.
Les Txabolas de pastors eren construccions, sencilles que eren usades per
pastors i carboners en determinades époques de l'any.
Les txaboles de pastor de Gorbeia presenten característiques i diferencies amb
respecte a les altres montanyes de Euskal Herria, por la qual cosa s'anomenen “Txabolas tipus Gorbeia”.
Corrals
Construccions realiztades en pedra i sense argamasa usades per a munyir, esquilar i per a que pareixquen els animals.
Cochiquera
Construcció on es guarien els porcs, que s'engreixaven amb el suero sobrant de la let d' ovella.
Plataformes de carboners
Plataformes circulars de pedra sobre les que se montaben les piras de
fusta (txondorra) per a l' elaboració del carbó.
A Castellà la Manxa: BOMBO
Es coneix com a Bombo a una contrucció rural feta especialment per allotjar els llauradors i els seus animals i estris per a llaurars.
Rep aquesta denominació en la localitat de Tomelloso (Ciudad Real) (La Manxa, Espanya) així com en Socuéllamos, en El Provencio y en els seus voltants.
Aquesta construcció servia com a refugi dels treballador del camp durant l'época de les feines agrícoles. En molts casos era la vivenda per a tot l'any , en altres casos tan sols per a unes poques semanes.
Un bombo es una construcció de planta circular o elíptica. Es construiex amb una falsa cúpula, per aproximació de filades de "lloses" , roques planes, llises i poc groixudes, tot aixó sense emprar argamasa. Tenen un interior ampli; tenen cuina i llar de foc, llits amb base de pedra i menjadora per als animals.
"Chozos"
Construccions circulars basades en las antigues construcions celtes i que amb el temps van perviure a través dels pastors de la vall de Jerte.
