Plataforma Marina Castor

La Plataforma Marina Castor s'ubica sobre el ántic jaciment petrolifer Amposta.
Aquest magatzem de gas submari serà explotat per l’empresa canadenca Escal UGS promotora del projecte.

Foto de la plataforma marina Castor feta des de el trevessal de Vinaros el 26-09-10

En l’any 2005 es va realitzar el estudi sismologic de la zona el qual abarca una superficie de 140 kilómetres quadrats en l’àrea on es troba la formació rocosa per tal de definir la seua morfología i la distribucció de les arees poroses per on es moura el gas.
El estudi a més també va comprovar l’integritat i l’estanquitat dels sediments argilosos que segellen la cavitat amb una capa impermeable de 1.700 metres de grossor.
Aquest jaciment es troba sobre una roca caliza, porosa, a una profunditat de 1.750 metres per davall del mar
Fou descobert per l’empresa anglo-holandesa Shell en 1973.
Aquest jaciement va ser explotat en els any posteriors pel consorci Shell-Campsa.
Es van arribar a extraure 56 millons de barrils diaris, assolint una producció máxima de 40.000 barrils en la decada dels setenta època de máxima extració, abandonant-se l’explotació a la decada dels vuitanta.
En jaciment encara queden restes de petroli pesat atrapats per la pressió de l’aigua i la roca que es deixaren d’extraure per no era rentable extraure’ls.
Situada al sur del delta del Ebre i a 22 kilómetres mar en dins de Vinaròs.
El jaciemnt té cinc kilómetres de llongitud, per dos d'amplada i uns 300 metres d'altura.
Aquesta plataforma serà la tercera reserva de gas natural de Espanya.
El dipósit serà el quart magatzem de gas subterránei d’Espanya desprès dels de Serrablo (Osca), Gaviota (Vizcaya, també davall la mar), que operen des de 1989 y 1993, respectivament, y Yela (Guadalajara), actualmente en construcció. Els quatre projectes son el resultat de la reconversió de dos pous esgotats de gas, un aquifer i un vell jaciment petrolifer
Seran necessaris dos anys per injectar dos terceres partas de la capacitat del deposit. Normalment un magatzem normal tarda en omplirse entre 10 i 12 anys. Però aquest es omplira mes ràpid per la capacitat d’absorció de la roca.
A mesura que es vaige injectant el gas aquest desplaçara el aigua que actuament ompli la cavitat.
Podria arribar a enmagatzemar 1.900 millons de metres cúbics de gas natural.
Podrá abastir un ters de la demanda mitja nacional durante 50 dies, i entrarà en funcionamient durant el primer trimestre de 2012.
La plataforma tindra dotze pous que constituirán el magatzem subterráni de gas natural.
Vuit pous s’usaran per injectar i extraure el gas i comunicaran el jaciment amb una plataforma marina de procesament a la superficie.
Els altres quatre  pous restants seran per controlar en tot moment el funcionament del magatzem.
Els pous seran revestits amb tuberies concentriques d’acer i disposaran de dos sistemes de tancament, un en superficie i un altre davall el fons marí, per aillar el jaciment en cas de necessitat.

La plataforma marina estarà unida per un gaseoducte a una planta de operaciones terrestre, que incorpora les instalacions de compresió i tractament de gas.

La plataforma marina quedará unida a un altra plataforma terrestre mitjançant un gaseoducto de 30 kilómetres de llongitud i 80 centímetres de diámetre soterrat tant en el seu tram sota el mar (22 kilómetros) com en terra.

Aquest gaseoducto es conectarà al sistema gasista espanyol mitjançant el gaseoducte Tivissa-Paterna, i podra rebre el subministre procedente de qualsevol dels punts de entrada de gas a Espanya.

Aquest son els dos gasoductes internacionales que conecten la península Ibérica amb Argelia y França, pels quals s’importa aproximadament un terç del consum anual, i les set plantes de regasificació, que reben gas liquat transportat per vaixells metaners i el passen a estat gasos.

L’objectiu del projecte Castor, que suposa una inversió de 1.300 millones de euros, es garantir l’estabilidad del abastiment als consumidors front a qualsevol situació de crisis.