Natura

diumenge, 19 de desembre del 2010

MON 810

El MON 810 es un maiz transgenico (un transgénico es una planta a la que se le han modificado un gen para conferirle alguna cualidad por ejemplo la resistencia a alguna plaga.
Los cultivos transgénicos más cultivados en el mundo son: Maíz, soja, algodón y colza.
Los paises productores mas importantes son: EEUU (64 mill. de ha),  Brasil (21,4 mill.de ha), Argentina (21,3 mill de ha), seguidos por India (8,4 mill de ha), China (3,7 mill de ha) y Sudáfrica (2,1 mill de ha).
En la UE solo esta aprobado el cultivo de maíz transgénico y solo seis paises lo plantan (España, República Checa, Portugal, Rumanía, Polonia y Eslovaquia).
Otros seis Austria, Francia, Alemania, Grecia, Hungría y Luxembrugo, han aplicado una clausula de salvaguarda que les permite vetar un cultivo si tienen nueva información de que un transgénico constituye un riesgo para la salud humana o el medio ambiente.
Asi Francia alegó que el MON 810 genera posibles efectos tóxicos adversos a largo plazo sobre las lombrices, los isopodos, los nematodos y las mariposas monarca.
Por otra parte uno de los cables de la comisión y el ejecutivo de Sarkozy tranquilizan a la delagación de EEUU, ya que dicen solo se trata de prohibir el cultivo no la importación de alimentos.
Uno de los cables revelados estos dias por Wikealeaks se hace eco de la presión que ejercia la embajada de Estados Unidos para que España presionara para la aprobación de los OGM (Organismos Geneticamente Modificados) en Europa.
Tras el veto de maíz transgénico MON 810 por parte de Alemania,(Austria, Grecia, Hungria y Luxemburgo ya lo tenia) Estados Unidos considero que si España lo prohibia la prohibición se extenderia al resto de Europa por eso intento presionar para que no ocurriera.
La embajada de España, tras reunirse con el director de Monsanto para España y Portugal, muestra su preucupación por el avance del movimiento antitransgenicos, en la calle y en las autonomias.
El País Vasco aprobó el 21 de abril de 2009 una dura legislación para evitar que los transgénicos contaminen otros cultivos, algo que podia llevar a los agricultores a dejar de plantar MON 810.
En julio de 2009, el Parlamento catalán derrotó una iniciativa similar con los votos de PSC, CiU y PP y en abril de 2010 miles de personas- ecologistas y agricultores, principalmente marcharon ante el Ministerio de Agricultura para pedir el fin de los transgénicos
España cultiva el 75% del maíz transgénico de la UE(0,1 mill de ha) que se usa principalmente para alimentación animal.
En 2008, el maiz transgénico en España supuso un 30% del total cultivado, con más de 80.000 ha plantadas.
En los cables el secretario de Estado de Medio Rural, Josep Puxeu, es definido como un tradicional defensor de la biotecnologia y de mantener la agricultura biotecnologica.
Puxeu ha defendido públicamente los transgénicos en multitud de ocasiones. "No quiero entrar en el terreno científico, pero tantos y tantos productos como el pan, las levaduras, los vinos, los quesos, la insulina de los diabéticos están elaborados con productos transgénicos, que parece que estuviéramos demonizando los avances de la biotecnologia".
La Embajada de EEUU en Madrid considera que España es un país que merece seguir siendo objetivo para desarrollar mayor aceptación de la biotecnología en la UE dado el posisble desarrollo de variedades biotecnológicas capaces de resistir sequías y la falta crónica de agua de España.
En los cables aparece la preucupación de la Embajada por las presiones de Medio Ambiente sobre Agricultura para endurecer un real decreto sobre coexistencia de transgénicos y cultivos tradicionales para evitar la contaminación.
 La embajada resalta el nombramiento de Cristina Garmendia como ministra de Ciencia, ya que trabajaba para un grupo industrial de biotecnologia (no agraria), y puede ser una alidada en temas de OGM.
Según una encuesta europea los europeos consideran que los OGM no ofrecen beneficios y son inseguros.
EEUU en su intención de introduccir los transgénicos llego a presionar al Vaticano (se concerto un encuentro con Monseñor James Reinert) persona clave en seguridad alimentaria y biotecnología de un centro de estudios del Vaticano.
La Organización Mundial de la Salud considera que no hay riesgo, que en más de dos decadas de uso masivo no se han detectado problemas para la salud.
Fuentes: El Pais y ISSAAA (Servicio Internacional para la Adquisición de Programas Agro-biotecnológicos)

diumenge, 12 de desembre del 2010

Plataforma Marina Castor


La Plataforma Marina Castor s'ubica sobre el ántic jaciment petrolifer Amposta.
Aquest magatzem de gas submari serà explotat per l’empresa canadenca Escal UGS promotora del projecte.
Foto de la plataforma marina Castor feta des de el trevessal de Vinaros el 26-09-10

En l’any 2005 es va realitzar el estudi sismologic de la zona el qual abarca una superficie de 140 kilómetres quadrats en l’àrea on es troba la formació rocosa per tal de definir la seua morfología i la distribucció de les arees poroses per on es moura el gas.
El estudi a més també va comprovar l’integritat i l’estanquitat dels sediments argilosos que segellen la cavitat amb una capa impermeable de 1.700 metres de grossor.
Aquest jaciment es troba sobre una roca caliza, porosa, a una profunditat de 1.750 metres per davall del mar
Fou descobert per l’empresa anglo-holandesa Shell en 1973.
Aquest jaciement va ser explotat en els any posteriors pel consorci Shell-Campsa.
Es van arribar a extraure 56 millons de barrils diaris, assolint una producció máxima de 40.000 barrils en la decada dels setenta època de máxima extració, abandonant-se l’explotació a la decada dels vuitanta.
En jaciment encara queden restes de petroli pesat atrapats per la pressió de l’aigua i la roca que es deixaren d’extraure per no era rentable extraure’ls.
Situada al sur del delta del Ebre i a 22 kilómetres mar en dins de Vinaròs.
El jaciemnt té cinc kilómetres de llongitud, per dos d'amplada i uns 300 metres d'altura.
Aquesta plataforma serà la tercera reserva de gas natural de Espanya.
El dipósit serà el quart magatzem de gas subterránei d’Espanya desprès dels de Serrablo (Osca), Gaviota (Vizcaya, també davall la mar), que operen des de 1989 y 1993, respectivament, y Yela (Guadalajara), actualmente en construcció. Els quatre projectes son el resultat de la reconversió de dos pous esgotats de gas, un aquifer i un vell jaciment petrolifer
Seran necessaris dos anys per injectar dos terceres partas de la capacitat del deposit. Normalment un magatzem normal tarda en omplirse entre 10 i 12 anys. Però aquest es omplira mes ràpid per la capacitat d’absorció de la roca.
A mesura que es vaige injectant el gas aquest desplaçara el aigua que actuament ompli la cavitat.
Podria arribar a enmagatzemar 1.900 millons de metres cúbics de gas natural.
Podrá abastir un ters de la demanda mitja nacional durante 50 dies, i entrarà en funcionamient durant el primer trimestre de 2012.
La plataforma tindra dotze pous que constituirán el magatzem subterráni de gas natural.
Vuit pous s’usaran per injectar i extraure el gas i comunicaran el jaciment amb una plataforma marina de procesament a la superficie.
Els altres quatre  pous restants seran per controlar en tot moment el funcionament del magatzem.
Els pous seran revestits amb tuberies concentriques d’acer i disposaran de dos sistemes de tancament, un en superficie i un altre davall el fons marí, per aillar el jaciment en cas de necessitat.
La plataforma marina estarà unida per un gaseoducte a una planta de operaciones terrestre, que incorpora les instalacions de compresió i tractament de gas.
La plataforma marina quedará unida a un altra plataforma terrestre mitjançant un gaseoducto de 30 kilómetres de llongitud i 80 centímetres de diámetre soterrat tant en el seu tram sota el mar (22 kilómetros) com en terra.
Aquest gaseoducto es conectarà al sistema gasista espanyol mitjançant el gaseoducte Tivissa-Paterna, i podra rebre el subministre procedente de qualsevol dels punts de entrada de gas a Espanya.
Aquest son els dos gasoductes internacionales que conecten la península Ibérica amb Argelia y França, pels quals s’importa aproximadament un terç del consum anual, i les set plantes de regasificació, que reben gas liquat transportat per vaixells metaners i el passen a estat gasos.
L’objectiu del projecte Castor, que suposa una inversió de 1.300 millones de euros, es garantir l’estabilidad del abastiment als consumidors front a qualsevol situació de crisis.

dimarts, 7 de desembre del 2010

ANAGYRIS FOETIDA

ANAGYRIS FOETIDA L.
Nom Comú.
Coneguda en castellà com a "Hediondo" i "altramuz del diablo"
En Italià es diu Legno -puzzo( fusta que apesta).
Així tot pareix que el nom que li ficaren  al genere al classificarla foetida no fa més que reforçar la forta olor fetida que despren la seua fusta.
De la familia Fabaceae
Descripció
Es tracta d'un arbust o petit arbre, caducifoli a l'esitu de 1-4 m d'alt, amb les rames joves pubescents, i amb olor fetida.
Detall de les fulles de Anagyris foetida foto realitzada en un acantilat de la costa nort de Vinaros el 29-12-09

Fulles trifoliades, amb foliols d'eliptics a lanceolats aguts, provista de curts pels sedosos a la part inferior.
Flors papilonacies, les ales i la quilla groga i el estandart de color marro roginos amb 10 estams lliures, inflorescencia en racim de  2-8 flors.
Detall de les flors de Anagyris foetida

El fruit es una llegum pendula.
Floreix de gener a març
Present en la maquia de la franja costera de 0 a 300-400 m (pot arribar fins als 1.000 m) , poc freqüent.
Es una fanerofita cespitosa.
De distribució Sud Mediteranea.
Hábitat
Viu en acantilats rocosos i zones de matoral , vegetació viaria, boscos termófils( els que es donen entre els 100 i 500 msnm) i vegetacio riparia( la vegetació que es dona prop de rius o rierols).
en laderas rocosas y zonas de matorral, vegetació viaria, bosques termófilos.
Propietats.
Les llavors tenen propietats purgatives i tóxiques.
Pareix ser que amb ella els moros envenaven les flexes.

diumenge, 5 de desembre del 2010

Polyommatus icarus

Foto Realitzada en la costa sud de Vinaròs  el 29-12-09

Polyommatus icarus

Clase: Insecta
Orden: Lepidoptera
Familia: Lycaenidae
Génere: Polyommatus
Especie: Polyommatus (Polyommatus) icarus (Rottemburg, 1775)






Deu el seu nom a Icar, fill de Dédal, l'arquitecte que va dissenyar el laberint de Creta i que va ser tancat pel rei Minos en una torre i que va contruir amb plumes i cera un parell d'ales per a ell i per al seu fill per tal d'escapar de la torre.
Els mascles com el de la foto presenten l'anvers de les ales de color blau brillant i el revers de color ocre amb taques negres i blanques.
Les femelles son marrons per l'anvers i semblant als mascles pel revers.

El Big Bang